El ruc i el gel

Era hivern, feia molt fred I tots els camins estaven gelats. L'ase, que estava cansat, no es trobava amb ganes de caminar fins a l'estable.

-Vaja!, aquí em quedo, ja no vull caminar més -es va dir deixant-se caure a terra.

Un famolenc ocellet va anar a posar-se prop de la seva orella i li va dir;

-Ase, bon amic, vés amb compte, no estàs en el camí, sinó en un llac gelat.

-Deixa'm, tinc son! I amb un gran badall es va quedar adormit.

A poc a poc, la calor del seu cos va començar a fondre el gel fins que, de sobte, es va trencar amb un gran espetec.

L'ase va despertar en caure a l'aigua i va començar a demanar auxili, però ningú va voler ajudar-lo, encara que el pardal va voler, però no va poder.